A real expedition

After my first expedition, using that title to talk about what I am actually doing, could seem strange. In the first stage of that project, both the physical and the social space were already known by myself, because I live at 1000 meters from Campoclaro, moreless, what made difficult to talk about „discovering” new things, being substituted by some kind of „deepening”. Moreover, the fact of playing at home, help to be influenced by elements (related to social life, family or work) that, even they are external to the project, are part of your daily life, disturbing your personal expedition and generating intermits in the reflexive or creative process.

 

On this occasion, the space is new for me, and the physical distance with my quotidian reality avoids that possibility of intermittence. Then, in Rennes, it starts a new format of expedition,  in which my mind does not need to make special efforts for getting in the expeditionary mood, being the environment in charge of that. Even I assume that it will be difficult to deepen in social reality (I’ll do my best), the possibility of developing a „real expedition” is motivating and, I am sure, will be profitable

————————

Després de la primera expedició, fer servir aquest títol per referir-se al que estic fent ara pot sonar una mica estrany, però té un sentit. En la primera residència de l’expedició, l’espai i la gent objecte d’estudi es troben a uns 1000 metres de la meva residència habitual, de manera que tant l’entorn social com geogràfic resulten coneguts, eliminant la possibilitat de „descoberta”, per convertir-la en un, també pertinent, „aprofundiment” . A aquest element cal afegir-hi el fet que resulta més complicat entrar en la filosofia de l’expedició quan jugues a casa i, per tant, hi ha molts elements (socials, laborals o familiars) que poden dificultar o destorbar la teva expedició personal, generant intermitències en el procés reflexiu o creatiu.

En aquesta ocasió, l’espai és nou i la llunyania física amb la realitat quotidiana dificulta la possibilitat d’intermitències. En aquest sentit, a Rennes, per mi, comença un nou format d’expedició en que la meva imaginació no ha de fer un esforç per posar-se en context, ja que l’entorn fa aquesta feina. Tot i que estic convençut que la possibilitat d’aprofundiment en la realitat social serà menor que en un espai en que un ha conviscut llargament, tot i que es farà tot allò que resulti possible per aconseguir-ho; la possibilitat de fer una „expedició real” resulta motivadora i engrescadora.

 

zostaw komentarz