Answers without questions – Respostes sense preguntes

Can a carpenter work without using a saw? And fishermen without rod?

To work with adults, as I described in my previous post, I am developing a chained strategy that consists in jumping from one person to another, using their own contacts to find new ones. That strategy, linked to the inestimable aid of the polish gang, allows me to be closer to their reality using my common tools: the word (even, in this case, it is translated)

But not all the possible contexts of the neighbourhood can be treated in the same way. In the case of youngsters, the methodological constrictions imposed, with good criteria, by the pedagogs, combined with the linguistic usurpation of my most valuable working tool, forces me to try to create new working strategies. To confront that situation, and after an process of epistemological reflexion, I decided to change my work habits to try to achieve the initial goal: Understanding the socio-spatial occupation of Praga’s inhabitants. Then, which is the best way to understand how and when do they live? Trying to live where and how they do.

The working process with youngsters has followed an action strategy rather than a discussion one, giving up the dialectics to look for the support of the experience, the observation and the fact of sharing their usual life. The fact of taking them to eat pizza, of spending time with them or of playing with them on their normal game can give you a great perspective of their interests that, probably, cannot be comparable to the information that could be obtained by asking and answering, what makes it easy to re-configure the discourses about what is correct or incorrect and to modify their reality to make it fit into the what one can think that others want to hear.

In this way, playing to hide-and-seek drives you to some stairs that you would have never come into and to visit temporarily their daily reality. It allows you to discover abandoned buildings where you follow them to hide the team on the beams that lead to the roof and share some hidden places that they know as if it was the palm of their hand. Living that moments one can see how they sew their relations with other people and spaces and how the stigmatized neighborhood turns into a coexistence space. My silent company opens the door to see how they deal between their habits and the norms that regulate them, how they re-define their their behaviour according to the space and people, how they come into the political correction when it is necessary, or what are their economic strategies to deal with their reality.

I must confess that my language difficulties are turning into a terribly gratifying experience, as, little by little, I find responses to questions that I did not asked and how it allows, thanks to the situtational filter offered by the Polish colleagues, to build a discourse about the social footprint of the youngsters in the city.

Pot un fuster treballar sense serra? Pot pescar un pescador sense canya?

Per treballar amb els adults, tal com describia en el meu darrer post, estic desenvolupant una estratègia encadenada consistent en anar saltant de persona en persona, fent servir els seus propis contactes per a trobar-ne de nous. Aquesta estratègia, conjuntament amb la inestimable ajuda de l’equip polonés, permet apropar-se a la seva realitat emprant un mètode similar a l’habitual: la paraula (traduïda, en aquest cas).

Ara bé, no tots els contextos del barri es poden treballar de la mateixa manera. En el cas dels joves del barri, les constriccions metodològiques imposades, amb bon criteri, per l’equip d’educadors i la usurpació lingüística de la eina més preuada per un científic social, la paraula, imposen la cerca de noves estratègies de treball.

Davant d’aquesta situació, i després d’un procés de reflexió epistemològica, la meva opció va passar per modificar la forma de treballar per intentar assolir la comprensió de l’objectiu inicial: quina és la ocupació socioespaial que projecten sobre el barri. Així doncs, quina és la millor manera per entendre on i com viuen? Intentar viure on i com ells. La línia de treball amb els joves, doncs, ha prosseguit un camí més orientat a l’acció que a la discussió, abandonant la dialèctica per reposar-se en l’experiència, en l’observació i en el fet de compartir moments habituals. Acompanyar-los a menjar, a passar l’estona, a jugar amb ells als seus jocs, t’ofereix una perspectiva dels seus interessos que, probablement, no té comparació possible amb el que s’obtindria mitjançant preguntes i respostes, en que la re-creació de discursos al voltant del que és correcte o no sovint altera la realitat per convertir-la en allò que l’intelocutor creu que l’altre vol sentir.

Així, jugar a fet i amagar al barri et condueix a escales on no hauries entrat sense el paraigües del joc i que et permeten visualitzar la seva realitat quitidiana. Et permet accedir a edificis abandonats, tot seguint-los per escalar les vigues que donen accés al terrat i compartir amagatalls on, ja no és que no els haguéssis trobat mai, sinó que ni tan sols hauries sabut de la seva existència. Pots comprovar de quina manera es teixeixen les relacions entre ells i amb l’entorn que els envolta i que els porta a convertir l’escenari estigmatitzat del barri en un espai de convivència de primer ordre.

L’acompanyament silenciós obre la porta a veure els seus hàbits de consum i com els vinculen amb la normativitat (on s’amaguen per fumar davant de la prohibició de fer-ho pels menors de 18 anys), com redefineixen el seu comportament en funció dels espais i les persones i tradueixen la correcció política quan ho consideren oportú, o quines estratègies econòmiques segueixen per subvertir o, com a mínim, atenuar els impactes de la situació monetaria.

He de confessar que les meves dificultats lingüístiques estàn resultant una experiència terriblement gratificant, en veure com apareixen respostes a preguntes que no puc fer i com, gracies al filtre situacional ofert pels companys polonesos, es pot articular un discurs al voltant de la petjada social dels i les joves al barri.

 

zostaw komentarz